Fundació Privada

Amàlia Soler

Serveis per a la gent gran

La Fundació Amàlia Soler som una entitat sense afany de lucre constituïda per voluntat de donya Amàlia Soler, mitjançant la donació de tot el seu patrimoni, immobles, terres i diners per a la població de Vilafranca i Sant Martí Sarroca i més precisament per a les dones pobres de vilafranca tal i com es va denominar l’entitat: Junta de Mujeres Pobres de Villafranca, constituïda per aglutinar aquest patrimoni i la seva gestió.

Els nostres serveis

És un servei adreçat a les persones que necessiten ajuda per fer les seves activitats de la vida diària i així mantenir-se en el seu domicili, millorant-ne la qualitat de vida. Oferim:

• Un treball de professionals per ajudar a cobrir unes necessitats de les persones i les seves famílies

• Serveis adaptats d’acord amb les necessitats de cada persona i/o família

• Un equip amb l’experiència de molts anys treballant en el sector de la gent gran

Els habitatges de lloguer amb serveis són una alternativa a la necessitat d’habitatge per a persones grans amb dificultats.

Els habitatges reuneixen les condicions adequades perquè les persones grans amb necessitats gaudeixin de més seguretat amb uns determinats serveis. També permeten l’accés ràpid als serveis bàsics de la comunitat ja que són molt cèntrics.

Els pisos ofereixen unes condicions per facilitar l’autonomia personal dels i les residents i afavorir ala vida comunitària. 

Per a persones amb necessitats especials, la Fundació a posat en marxa un servei d’apats a domicili que vetlla per donar als usuaris una dieta equilibrada i de qualitat.

Els apats han estat dissenyats per nutricionistes i tenint en compte les necessitats especials d’algunes persones (com ara intolerancia o alèrgies) i es plantejat en format setmanal per obtenir el millor equilibri nutricional.

Hola. Soc l'Amàlia Soler.

La Vilafranca del vuit-cents, que just havia trencat el cercle de muralles i superat els ravals de Nostra Senyora i Sant Francesc, que els urbanistes de l’època havien ideat per substituir el conjunt d’ hortets que, com una altra muralla, la tancaven a llevant i a migdia, tenia una població reduïda que potser no arribava als 5500 habitants, la majoria comerciants que vivien del mercat i pagesos que conreaven els cinc mil jornals i escaig del terme municipal.

Vilafranca tenia fama de població neta i endreçada i, a més, d’ésser el bressol d’eminents sants, bisbes, literats i juristes. 

Paral·lelament, a Barcelona, l’eixample de la qual havia trencat les muralles romanes i medievals escampant-se pel pla en direcció a Gràcia i a Sants, a causa de les freqüents pestes de còlera i febre groga que portaven els vaixells, que procedents d’orient arribaven al port, s’havia posat de moda entre la gent adinerada, tenir en un poble o vila no massa llunyana de la ciutat, un segon habitatge on poder-se traslladar a l’estiu, en cas de pesta o quan convingués.