La Fundació Amàlia Soler som una entitat sense afany de lucre constituïda per voluntat de donya Amàlia Soler, mitjançant la donació de tot el seu patrimoni, immobles, terres i diners per a la població de Vilafranca i Sant Martí Sarroca i més precisament per a les dones pobres de vilafranca tal i com es va denominar l’entitat: Junta de Mujeres Pobres de Villafranca, constituïda per aglutinar aquest patrimoni i la seva gestió.
Aquesta denominació d’entitat sense afany de lucre vol dir que no ens mou la consecució de beneficis econòmics per repartir-los entre els propietaris, la Fundació, dels béns que s’utilitzen per dur a terme les activitats, sinó que tenim motivacions diferents a l’obtenció de beneficis econòmics com són les activitats amb finalitats d’interès general.
No vol dir que per ser sense afany de lucre no es puguin tenir beneficis o excedents econòmics, sinó que aquests no es poden repartir i s’han de revertir en la mateixa fundació per aconseguir els fins socials pels quals va ser creada.
L’òrgan de govern de la fundació és el Patronat que està composat per nou persones que avaluen el treball que es duu a terme, que vetllen perquè els objectius fundacionals es compleixin i garanteixen que hi hagi una justificació dels comptes de la fundació davant la societat, amb transparència de les actuacions.
La Fundació Amàlia Soler està registrada com a tal al Registre de Fundacions amb el número 402
Quan veiem les activitats i serveis fets dia a dia es pot constatar que la Fundació treballa i molt en l’atenció a domicili i els pisos amb serveis per a gent gran, no només en termes quantitatius de temps sinó en la direcció d’esforç per millorar, per aprendre, per acompanyar, etc. en processos i situacions socials complicats i no desitjats.
Als pisos de gent gran oferim habitatge protegit però digne, dinàmic, que potencia les capacitats de les persones, que allarga la seva autonomia, que possibilita les relacions amb el veïnat, els comerços, etc. No creiem recomanable oferir a la gent gran macro edificis aïllats que els desconnecti de l’entorn amb el qual té una relació diària si volem que continuïn fent vida pròpia i autònoma. I quan arriba el moment els oferim ajuda puntual, a la persona o a la llar.
Amb un bon suport d’atenció a domicili, les persones poden restar en el seu domicili molt de temps.
Nosaltres veiem com les persones es van deteriorant amb el pas del temps. Moltes de les professionals de la Fundació atenen domicilis des de fa molt de temps, potser fins i tot alguns anys amb els quals s’estableix una relació i un vincle que tot i ser professional no deixar de tenir implicacions emocionals. Això passa en tot tipus de treball de proximitat, en el qual hi ha una relació del dia a dia. Per a moltes persones, l’arribada de la treballadora és qui dóna un primer bon dia ! i això és una felicitat immensa per aquella persona que t’espera. Potser fins i tot per algú és el que dóna sentit a la seva vida.
El bon tracte, l’atenció i delicadesa, el respecte, l’amabilitat, la paciència, junt amb la professionalitat i la responsabilitat són condicions sine qua non per exercir aquestes professions de cura i atenció de persones fràgils i vulnerables.
La responsabilitat té sentits i descripcions diferents per tothom; algú pensa que és complir els horaris, d’altres que és treballar bé.. però mirant la Viquipèdia ens trobem amb aquesta definició:
“La responsabilitat és un valor en la consciència de la persona, que li permet reflexionar, administrar, orientar i valorar les conseqüències dels seus actes, sempre en el plànol del moral. Una vegada que passa al plànol ètic (posada en pràctica), persisteixen aquestes quatre idees per a establir la magnitud d’aquestes accions i afrontar-les de la manera més pro positiva i integral, sempre en pro de la millora laboral, social, cultural i natural”.
Això ho diu tot.