El passat dilluns 6 d’octubre, Dia Mundial de l’Habitatge, la Fundació Amàlia Soler, va assistir a la jornada anual organitzada per COHABITAC- la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social, una cita que ja s’ha consolidat com un esdeveniment destacat dins del seu calendari d’activitats.

Enguany, COHABITAC va proposar centrar la reflexió en el paper de l’habitatge com a infraestructura clau per a la salut i el benestar de les persones.

És una realitat cada vegada més reconeguda que la manca d’un habitatge digne, segur i estable té un impacte directe en la salut física i mental de les persones. A més, genera costos socials i econòmics que acaben recaient sobre altres pilars de l’estat del benestar, com el sistema sanitari o els serveis socials. Malgrat això, l’habitatge continua sense ser considerat plenament com una política de benestar, fet que es tradueix en respostes públiques sovint fragmentades, reactives o insuficients.

Per il·lustrar aquesta situació, és útil recordar algunes dades rellevants que van veure la llum l’any 2013, fruit d’un estudi impulsat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, sota la direcció de la doctora Carme Borrell, en el marc del programa europeu SOPHIE.

Segons l’estudi, la incidència de problemes de salut mental entre la població de Barcelona era, en aquell moment, de l’11,5% en homes i del 15,2% en dones. En canvi, entre les llars mal allotjades, els percentatges s’elevaven al 62,2% en homes i al 66,9% en dones. Encara més alarmants eren les xifres entre les llars en risc de perdre l’habitatge: el 75% dels homes i el 72,6% de les dones presentaven problemes de salut mental.

Aquestes dades posen de manifest, amb tota claredat, la relació directa entre les condicions d’habitatge i la salut, i reforcen la necessitat d’abordar les polítiques d’habitatge des d’una perspectiva integral i com a part essencial de les polítiques de benestar.